1. |
Què t'han fet?
03:28
|
|||
|
Vivim dins l'aparador
Fet de coses irreals.
Han posat preu a la dignitat.
Creuers, turisme massificat.
El seu nom, una marca comercial.
Ara és un circ trist a cel obert,
Una ciutat de cambrers.
Barcelona que t'han fet (x4)
Desolada ciutat,
Puta per obligació.
En mans dels grans senyors.
Bressol del moviment obrer.
Tants drets guanyats en aquets carrers.
Nosaltres la recordem
Però la Rosa de Foc ja no hi és.
Barcelona que t'han fet (x4)
On és, on és? Que no la reconeixem.
On és, on és? La nostra ciutat ja no hi és.
On és, on és? Que no la reconeixem.
On és, on és? La meva ciutat ja no hi és.
Barcelona que t'han fet (x4)
Què t'han fet?
|
||||
2. |
Aylan
04:19
|
|||
|
Fan una travessia mortal
I són tancats a un nou camp per desplaçats.
Papers i diners, passos fronterers,
Un Via Crucis fugint del infern.
Portada i grans titulars pels refugiats,
Que en poc temps oblidaran.
Tothom va parlar, tothom va opinar
Però ells encara moren ofegats.
Ja no sentirà més por.
Ja les bombes no el fan tremolar.
Ja no sentirà més por.
I jeu allà, el vetllen les ones del mar.
I jeu allà...
La foto es va mostrar i em va fer mal.
La ràbia em va inundar.
Com un cop de puny, directe als meus ulls.
Aquell petit amb els pantalons curts.
Ja no sentirà més por.
Ja les bombes no el fan tremolar.
Ja no sentirà més por.
I jeu allà, el vetllen les ones del mar.
I jeu allà, el vetllen les ones del mar.
I jeu allà... i jeu allà, sí!
Aylan no sentirà més por (x2)
Mai més, mai més!
Aylan no sentirà més por.
Mai més, mai més!
|
||||
3. |
Burgesos catalans
04:03
|
|||
|
Jo vull saber fins quan, els veurem passar
A sobre dels seus cotxes cars.
Lluint orgullosos els seus Rolex, vestits d'Armani.
Burgesos catalans, són els amos del corral.
Jo vull saber fins quan, haurem de suportar
Aquesta casta arrogant.
Cinc-centes famílies amb grans negocis, l'oligarquia,
Burgesos catalans, La nostra elit nacional.
Son gentussa sense valors! (x2)
Son uns covards privilegiats.
Son gentussa sense valors! (x2)
Son uns covards privilegiats...i sempre ho han sigut.
L'historia ha demostrat, que sempre ens han traït,
que en ells no podem confiar.
Ells s'omplen la boca de Catalunya, la llibertat.
Burgesos catalans, però sempre venuts al poder central.
Son gentussa sense valors! (x2)
Son uns covards privilegiats.
Son gentussa sense valors! (x2)
Son uns covards privilegiats...i sempre ho han sigut.
Escoles de elit per sobre de la Diagonal.
Família i empresa, ben preparats per triomfar.
Depredadors.
Oh,oh, burgesos catalans. Bastards! Bastards!(x3)
Un dia caureu...
|
||||
4. |
El pou
03:17
|
|||
|
Ja sé, que ho passes malament.
Que has perdut fins i tot la son.
Idees absurdes, t’arrosseguen fins al fons.
Et farà més fort.
Tot això et farà més fort.
Tu no t’arronsis.
No hi ha guany sense dolor!
I ara ets de nou a dins del pou.
A dins del pou.
Però no estàs sol, a dins del pou.
Però no estàs sol!
Potser ens vam equivocar
I viure no era tan senzill.
I ara t’atrapa aquesta por sense sentit.
Mira al teu costat,
Tu saps que els teus mai t’han fallat.
Si tens constància,
Et podràs alliberar.
I ara ets de nou a dins del pou.
A dins del pou.
Però no estàs sol, a dins del pou.
Però no estàs sol!
No estàs sol!
No estàs sol!
No estàs sol...
|
||||
5. |
Podrit
03:53
|
|||
|
Són molts anys coneixent-nos, compartint idees i amistat.
Són molts anys d’anar plegats, de viure experiències de la vida, Caminant al costat.
Cerveses i cigarrets apagats, hores i hores de converses, sense fi.
Si penses detingudament, veuràs que els teus amics d’ara,
Ho són per conveniència.
I ara et creus superior, per tindre un sou elevat.
I ara et creus algú per tindre un cotxe elegant.
Estàs podrit, estàs podrit... ben podrit! (x2)
Policia no és cap feina normal, tu saps molt bé per qui treballes
I la tasca que fas.
El sou i l’estabilitat, netegen la teva consciencia,
Ja no recordes de on vens... Mosso.
I ara et creus feliç, creus que pots fer-ho tot.
I ara tens poder, no te’n adones però ja estàs podrit.
Estàs podrit, estàs podrit... ben podrit! (x2)
Per mi ja no ets ningú!
Ja no ets ningú!
Per mi ja no ets ningú!
Estàs podrit, estàs podrit... ben podrit! (x2)
Podrit!
|
||||
6. |
Ni un pam de net
03:16
|
|||
|
Jo volia escriure una cançó d’amor
Però les noticies se’m fiquen pels ulls.
Parlar dels pares o dels amics,
Versos per la meva dona o el meu fill.
Jo voldria escriure lletres diferents,
Lluny de polítiques i patiments.
Paraules maques, bons sentiments.
No hi ha manera no m’ho deixen fer.
Quan pujo al tren i em trobo la Vanguardia,
Quin munt de merda! Cada dia diu el mateix.
La mala sang ja em puja per les venes.
Com el Santi sempre ens diu...
No hi ha un pam de net. (x2)
Ni un pam de net, és l’únic que diré
Davant d’un panorama com aquest.
Cal fer neteja o al pas que anem
Sempre estarem cantant sobre el mateix.
Quan pujo al tren i em trobo la Vanguardia,
Quin munt de merda! Cada dia diu el mateix.
La mala sang ja em puja per les venes.
Com el Santi sempre ens diu...
No hi ha un pam de net. (x8)
Ja cal fer dissabte!
Ja cal que fem dissabte!
Ja cal fer dissabte!
Ja cal fer dissabte!
Ja cal que fem dissabte!
No hi ha un pam de net... no!
|
||||
7. |
Guillotines
03:22
|
|||
|
Ja fa massa temps que plou,
fa tant de temps que sembla que oblideu
Que també podria fer sol.
Cauen hòsties de valent,
De tant que cauen sembla que heu après
A rebre-les contents.
I repetiu el vell error
De creure en encorbatats,
Amb discursos buits de bona voluntat.
I un altre cop sortiu al carrer
Pensant que tot canviarà,
Amb batucades i karaokes animats.
Ja n'estic fart de indignar-me.
De revoltes de joguina.
Jo vull tribunals populars i guillotines!
Ja n’hi ha prou de mans enlaire,
De flors a la policia,
Quan el que es mereixen són pedres i gasolina!
Tot això no m’ ha sobtat,
Ja feia temps que ho deia i per vosaltres
No era més que un “radical”.
Ara ja ha quedat ben clar,
Que polítics i burgesos
Us tenien enganyats.
I repetiu el vell error
De creure en encorbatats,
Amb discursos buits de bona voluntat.
I un altre cop sortiu al carrer
Pensant que tot canviarà,
Amb batucades i karaokes animats.
Ja n'estic fart de indignar-me
De revoltes de joguina.
Jo vull tribunals populars i guillotines!
Ja n’hi ha prou de mans enlaire,
De flors a la policia,
Quan el que es mereixen són pedres i gasolina!
Hi ha vegades que em bull la sang…
I no hi tindria prou bales, per una llista tant llarga…
Ja n'estic fart de indignar-me
De revoltes de joguina.
Jo vull tribunals populars i guillotines!
Ja n’hi ha prou de mans enlaire,
De flors a la policia,
Quan el que es mereixen són pedres i gasolina!
|
||||
8. |
Al marge
02:37
|
|||
|
La vida al poble segueix igual,
No queda ni l’esperança.
També hagué de marxar.
La vida allà ja no es millor,
De tot aquell bon temps
Només queda el record,
El teu record.
Encara no so saps com va passar,
Com mai vas adaptar-te
Al pols de la ciutat.
Van ser molts anys treballant dur
I ara no passa un dia
Que no et sentis vençut,
Et sents vençut.
No encaixes, no encaixes al mig de la ciutat.
Al marge i ja no ho pots canviar. (x2)
Seguirem fent-te costat,
No importa el que tu pensis,
Ferms fins al final.
Pedra picada dins del cor.
La planta pot ser lletja
Però sempre te una flor,
La seva flor.
No encaixes, no encaixes al mig de la ciutat.
Al marge i ja no ho pots canviar. (x3)
Al marge! (x4)
|
||||
If you like Revés, you may also like:
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
This Is All We Ever Get
by SPACED
Knockout debut from a Buffalo, New York-based hardcore band who like their riffs sick, their drums fast, and their choruses sticky-sweet.
go to album
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
On their ferocious self-titled debut, the Australian punks pit d-beat percussion against gnarled, metallic melodies.
go to album
Escape From New York
by Cash Bribe
New York hardcore meets classic thrash metal meets Jane's Addiction-esque alternative on the Brooklyn crushers' sensational debut.
go to album
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Revved-up and totally askew post-punk from Buffalo’s Ismatic Guru, with guitars that corkscrew like mad.
go to album
